Aquest treball d’investigació té com a objectiu analitzar de forma comparada la relació entre els fluxos migratoris internacionals i la realitat sociolingüística del català a Catalunya i del gallec a Galícia. Davant la proliferació de discursos que vinculen directament l’augment de la immigració amb el retrocés de les llengües pròpies, aquest estudi avalua si aquesta interacció respon a una dinàmica lineal i mecànica o si, per contra, s’insereix en un fenomen multifactorial complex. A través de dades oficials de l’INE, l’Idescat i l’IGE (2008-2024), s’examinen tres dimensions clau: la competència lingüística actual per franges d’edat, l’evolució històrica de la transmissió generacional (llengua inicial) i la distribució territorial de les variables creuada amb els comportaments electorals en els comicis autonòmics de 2024. Els resultats demostren que, si bé el volum de població estrangera té un impacte geogràfic significatiu i constatable sobre els índexs de desconeixement de la llengua a escala provincial ( ), no s’observa una correlació temporal directa o immediata amb els fluxos migratoris anuals. Finalment, es constata que Catalunya i Galícia comparteixen un ritme de decreixement paral·lel i homogeni en la transmissió de la llengua materna, evidenciant que els processos d’erosió lingüística responen a dinàmiques estructurals globals més que no pas a variables demogràfiques aïllades.